(Set. 5, 2017, 17:30h a Teatre Regina)

Conferència de SANTIAGO CANALS

“La construcció d’una Guitarra de Concert”

La construcció d’una Guitarra de Concert consisteix a elaborar una cadena de procediments on sempre es mantingui present un objectiu, és l’objectiu sonor el que ens porta a desenvolupar diferents vies d’ investigacions per tal d’ obtenir el nostre resultat, on cada part orgànica de l’instrument voldrà formar un tot conseqüent amb la recerca personal i la que inquieta i commou el guitarrista. Per això és necessari unir i dialogar entre aquests dos oficis, on  ambdós s’ enriqueixen, guitarrista i guitarrer. En aquesta xerrada  s’abordaran temes relacionats amb la construcció i l’ evolució que va experimentar la guitarra, des de la que utilitzava Ferran Sor fins a la dels nostres dies.

Biografia

Santiago Canals comença els seus estudis de guitarra amb el professor Ricardo González Longo, i els de Luthieria amb el mestre Reno Rios, tots dos el guiaran i donaran suport al llarg dels seus estudis acadèmics. El 1996, ingressa a la Facultat de Belles Arts de la UNLP, on obté el títol de “Professor Superior de Guitarra” , el 2002, i el títol de “Llicenciat en Música”, el 2003. Paral·lelament als seus estudis, continua desenvolupant la seva experiència en diferents tallers de Luthieria. L’any 2000 és becat per  l’Ambaixada d’ Espanya per assistir al curs Internacional d’ interpretació de música espanyola “Música en Compostela”. Quan acaba els seus estudis universitaris,  l’ any 2003, és becat per la “Fundación Carolina” per a realitzar el “Curs de Postgrau de Perfeccionament Musical”,  al Conservatori del Liceu de Barcelona, i és en aquesta ciutat on acaba de formar-se com a luthier, al costat de Maria Cecilia Sáenz Rols, en els tallers de Don Raúl Yagüe Díez i Juan Antonio Reyes Torres. El 2003 inaugura el Taller de Guitarres “Santiago de Cecilia” amb  María Cecilia Sáenz Rols, des d’on aborda les tècniques modernes al servei  de la calidesa tímbrica de la guitarra clàssica de concert. El seu taller es troba dins el recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A causa de la seva àmplia experiència en els cursos de construcció de guitarres, el 2016 és seleccionat pel Ministeri d’ Educació d’Espanya per  formar part del grup de mestres, que desenvoluparà el pla d’estudis per a la carrera de Luthieria.

(Set. 6, 2017, 17:30h. a Teatre Regina)

Conferència de JOSEP Mª MANGADO

“Ferran Sor. Una visió actual de la seva vida i obra.”

Durant aquests últims quinze anys les recerques dutes a terme per diversos estudiosos de la vida i l’obra del guitarrista i compositor Ferran Sor han avançat notablement. S’han pogut concretar moltes dates dels seus viatges i concerts per Europa que fins ara eren molt difuses. D’altra banda, encara continuen certes incògnites, que esperem que puguin ser aclarides per noves recerques en el futur.

En aquesta conferència proposem, ateses les noves troballes, un recorregut sobre alguns aspectes de la seva vida a través de la nova documentació coneguda, que en alguns casos confirmen les hipòtesis establertes i en uns altres les desmenteixen rotundament.

El nostre recorregut començarà amb el seu naixement a Barcelona, els seus estudis en el monestir de Montserrat, el seu trasllat a Madrid, els seus viatges per Espanya, els seus problemes amb la Santa Inquisició, la Guerra de la Independència (1808-1814), el seu exili a París, el seu trasllat a Londres, retorn a París, viatge a Rússia i retorn definitivament a París, on morirà als seixanta-un anys.

També presentarem, per primera vegada, unes obres inèdites per a guitarra de Ferran Sor.

Biografia

Neix a Barcelona. Estudia guitarra amb Jordi Codina al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

Des del 1980 al 2016 va ser professor de guitarra al Conservatori Professional de Música de Manresa.

Va formar part del Quartet de Guitarres de Barcelona entre els anys 1983 i 1998, realitzant gires per tot Europa. Mereixen ser destacats els concerts en els quals el Quartet va col·laborar amb la soprano Victoria de los Ángeles.

Des del 1980 és membre del Duo de Guitarres Codina-Mangado. Junt amb Jordi Codina van interpretar per primera vegada, a Barcelona, l’obra integral per a dues guitarres de Fernando Sor, el 1988; la de José Ferrer i Esteve, el 1994, i la de Leo Brouwer, el 1999. Han realitzat gires per Alemanya, Grècia, Itàlia, Jordània, etc…

Entre les obres que ha estrenat i li han dedicat podem citar els compositors Manuel Valls, Francisco Fleta-Polo, Vicenç Acuña, Jaume Torrent, Jep Nuix, Lluís M. Bosch, Carles Guinovart, i Gerard López.

Josep Mª Mangado ha gravat dos discos compactes, un amb el Quartet de Guitarres de Barcelona, i un altre al costat de Jordi Codina, amb obres per a dues guitarres de Fernando Sor.

Ha format part de diversos jurats internacionals. Des del 2006 és el president del Cercle Guitarrístic a Catalunya.

Mangado porta a terme un intens treball de recerca, centrat en la història de la guitarra a Catalunya. Fruit d’aquestes investigacions són els seus articles publicats a les revistes: Il Fronimo (Milà); Catalunya Música-Revista Musical Catalana i Música d’Ara (Barcelona); Ocho Sonoro (Sevilla); Mainhardt (Alcalá de Xivert (Castelló)); Revista de Musicologia i Roseta (Madrid).

Ha publicat el llibre La Guitarra en Cataluña (1769-1939), Londres 1998, i ha col·laborat en: Estudis sobre Fernando Sor, L. Gásser (ed.), Madrid-2003; Enciclopédia de la Guitarra, F. Herrera (ed.), València-2006-12; Jornades de Estudio sobre Joaquín Rodrigo, Javier Suárez-Pajares (ed.), Córdoba-2010; Miguel Llobet. Del romanticismo a la modernidad, Javier Riba (ed.), Córdoba-2016.

(Set. 7, 2017, 17:30h. a Teatre Regina)

Conferència de LUIS GÁSSER

“Fernando Sor: penes i glòries d’un itinerari existencial”

Gabriel García y Tassara, el poeta romàntic espanyol, escrivia:

Que nuestro mundo sea / el círculo no más de nuestra sombra.

La imatge del món centrat en un mateix, en la seva subjectivitat i en allò que li és tan proper que no excedeix el cercle de la pròpia ombra –entenent per ombra també el sentir no circumscrit a la raó– sembla que resumeix encertadament el paradigma romàntic. Però la manera de viure els dies i d’abordar la vida en aquella època no era una qüestió de paradigmes, ni exclusivament de decisió personal. La vida de Fernando Sor, els seus èxits i contrarietats, són condicionats per circumstàncies que ell no decideix. L’experiència de l’esforç i de la necessitat d’adaptar-nos, que tots compartim, ens pot facilitar l’encontre amb ell. Preguntar-se com podria haver desenvolupat el seu talent en condicions sempre favorables implicaria considerar que les dificultats no van contribuir a forjar el seu caràcter, o que van ser fruit de la mera casualitat. El músic, l’home, al final del seu recorregut, més centrat en el «cercle de la pròpia ombra», podria rememorar –a la llum de la seva subjectivitat– les relacions i les activitats que li van ocupar els dies. Un recorregut que no va ser ni un deambular imprevisible ni conseqüència d’un guió preestablert, però que, immers en el misteri existencial, va donar uns fruits. Aquests són els que ens proposem comentar ara.

Biografia

Luis Gásser va estudiar guitarra en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, llaüt i continu en la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa) i es va doctorar en pràctiques interpretatives a la Universitat d’Stanford (EE.UU.). La seva activitat professional abasta la musicologia, la composició, la interpretació i l’ensenyament. És autor de quatre llibres i diversos articles, a més de composicions per a grups de cambra, cor i solistes.

(Set. 8, 2017, 17:30h. a Teatre Regina)

Conferència de JAUME TORRENT

“Ferran Sor. La integració de la guitarra en el món de la música culta.”

L’obra per a guitarra de Ferran Sor és una de les més importants del repertori de l’instrument de tots els temps. Tot i això, des de la perspectiva actual i com qui mira el planell de la història de la música per a guitarra des del moment que apareix la seva literatura fins als nostres dies, molts dels continguts  de l’obra de Sor se’ns mostren aïllats, malgrat la importància -i potencial transcendent- de les idees innovadores que contenen en comparació als de les obres dels seus predecessors i contemporanis. Molts d’aquests continguts  no s’incorporaren al lèxic dels compositors posteriors més destacats, els quals, lluny de veure’ls com a plataformes per la construcció de nous motius instrumentals que permetessin assimilar les propostes musicals emergents, tornarien a l’ús dels motius idiomàtics de la tradició precedent, barrant, així, la immersió de la guitarra en el flux de les aportacions estilístiques que millor definirien el romanticisme musical.

A través dels anys, l’estudi de les obres de Sor -ja sigui per incorporar-les al meu repertori o, simplement, per endinsar-me en el seu món musical sense cap més intenció que la de gaudir-lo- m’ha portat a  plantejar tot un seguit de preguntes relacionades amb les idees que podrien haver impulsat la seva capacitat creadora. A grans trets, aquestes idees podrien haver girat a l’entorn d’intencions com les de: traslladar a la guitarra motius instrumentals procedents del teclat, transcendir els motius guitarrístics estereotipats de l’època, voler portar l’escriptura polifònica de la guitarra al límit de les seves possibilitats, dotar l’escriptura guitarrística d’un dramatisme inusitat fins aleshores, assumir les grans formes superant les limitacions al desenvolupament temàtic que imposa la guitarra o intentar usar el major nombre de tonalitats possible… Són reptes inherents a una personalitat inquieta i creadora  que, en funció de l’amor que sentí per l’instrument, fructificarien en una obra innovadora d’unes dimensions  formals, tècniques i expressives difícilment comparable a la de cap altre compositor de la història de la guitarra.

L’objectiu d’aquesta conferència és comentar alguns d’aquests aspectes que, suposadament, podrien haver estat darrera la força compositiva de Ferran Sor.

Biografia

Jaume Torrent recupera la figura del compositor-intèrpret que va protagonitzar el món de la guitarra durant el període clàssic i que duraria fins ben iniciat el segle XX. Les seves aportacions en l’àmbit de la composició com en el de la tècnica guitarrística són nombroses.

És el primer compositor en la història de la guitarra que ha desenvolupat un llenguatge polifònic, funcional i orgànic en tonalitats com La bemoll major, Do sostingut major, Mi bemoll major, Fa sostingut menor, etc. (tonalitats que la tradició compositiva de la guitarra ha considerat com inoperants per al desenvolupament del llenguatge guitarrístic). Amb les vint-i-quatre Fantasies escrites en totes les tonalitats majors i menors i les vuit Sonates  -la núm. 4 està en La b M i la núm. 5 en Mib M- Jaume Torrent obre les portes de la guitarra a un món de tonalitats, modulacions i desenvolupaments temàtics mai explorat fins ara, situant-la  -respecte de la ductilitat tonal- a l’alçada de la dels instruments més rics en literatura polifònica. Vladimir Mikulka afirmà: «…aquestes obres per a guitarra circulen per camins compositius que, fins ara, només podíem trobar en la literatura pianística dels grans compositors. L’abast de les troballes que posseeixen constitueixen, per als guitarristes, un dels millors valors del nostre repertori». És autor de més de dues-centes obres per a guitarra que, publicades en importants editorials, estan agrupades en aproximadament vuitanta opus. Inclouen guitarra “solos” (valsos, sonates, intermezzi, suites, cançons…), música de cambra amb guitarra (duos, trios, quintets…) i concerts per a guitarra, guitarra i violí o guitarra i flauta i orquestra. El seu Concert de Rialp per a guitarra i orquestra simfònica, op.70 està considerat per veus autoritzades del panorama internacional de la guitarra, de la musicologia, de la direcció d’orquestra i de la composició (Ángelo Gilardino, Patricio Mátteri, Henri Jul Hansen, Jordi Cervelló, etc.) com “un dels millors concerts per a guitarra escrits fins al moment que es presenta com a rival dels grans concerts de compositors de la talla de Joaquín Rodrigo, Heitor Villa-Lobos, Leo Brouwer o Lalo Schifrin, entre d’altres“.

Paral·lelament a la seva tasca compositiva, ha desenvolupat una nova técnica guitarrística basada en l’ús sistematitzat d’aspectes mecànics (com l’ús de l’ extensió de la mà esquerra, de les anticipacions o de les celles auxiliars) que fins ara no havien estat contemplats en el seu veritable abast per les tècniques més universalment divulgades. Amb aquesta tècnica, Jaume Torrent aconsegueix una projecció de so superior al d’aquelles tècniques, millorant la claredat en l’estratificació dinàmica, possibilitant una millor integració de la guitarra en agrupacions de cambra i orquestrals i dotant-la de la capacitat de desenvolupar el seu discurs en la totalitat de tonalitats majors i menors, augmentant, amb tot això, els recursos expressius de l’instrument. La seva presència en els escenaris internacionals és permanent i ha actuat com a solista de prestigioses orquestres europees i americanes –Orquestra Simfònica de París, de Cambra d’Israel, Simfònica de la RAI, Dresdner Philharmonie, Filharmònica Nacional d’Ucraïna, de la RTV Espanyola, Bilkent Symphony, de la Ràdio Búlgara, de la RTV de Luxemburg, American Wind Symphony, Symphony Orchesta of Bursa, Westcoast Shymphony, Simfònica de València, etc.- havent estat dirigit per directors de la talla de R. Frühbeck de Burgos, Ph Entremont, E. García Asensio, C. Mansur, H. Pensis, R. Austin Boudreau, M. Natchev, D. Tosi, M. Galduf, I. Palkin, G. Aykal, D. Tosii E. van Tiel, entre d’altres. El 2004 va ser guardonat amb el Premi Golden Fortune d’Ucraïna en reconeixement a la qualitat i popularitat de la seva trajectòria. Al març del 2012 va actuar com a solista de quatre dels seus concerts per a guitarra i orquestra, en el marc del Festival Internacional “Prospectives XXIIème siècle” celebrat a França, sent la primera vegada en la història que un compositor guitarrista interpreta quatre concerts propis en una sola programació. A l’octubre del mateix any, va gravar el seu concert per a guitarra i orquestra simfònica “Concert de Rialp” amb la Polish Baltic Philharmonic, dirigida per Ernst van Tiel. Al novembre de 2015, el guitarrista Mauricio Díaz li estrenà el cinquè concert per a guitarra i orquestra “Concerto da Vinci” amb l’Orquestra Filharmònica de l’Estat de Querétaro (Mèxic), sota la direcció de José Guadalupe Flores, i el desembre del mateix any, l’Orquestra Camerata de Sant Cugat, sota la direcció de Xavier Baulíes, li estrenà la Cantata, per a orquestra i cors, “Preceixut de Nadal”, amb textos de Narcís Comadira.

Conferència-documental de MARIA RIBERA GIBAL

“Emili Pujol, Mestre de Vida”

El documental “Emili Pujol, Mestre de Vida” fou presentat l’any 2011 per la guitarrista Maria Ribera Gibal al Conservatori de Liceu de Barcelona. Amb medis casolans, no professionals, s’il·lustra la vida de Pujol traçant un recorregut per totes les seves cares. Guitarrista, compositor, musicòleg, pedagog, concertista, escriptor…

Pujol és un dels músics més importants pel desenvolupament del nostre instrument. Ha quedat en la memòria de pocs el mèrit de la seva labor.

Amb aquesta conferencia-documental es pretén mostrar el valor del seu llegat, un llegat musical de composicions, transcripcions i llibres, però sobretot, el que ens ha arribat avui de la mà dels que foren els seus  alumnes és, precisament, aquest llegat més humà. Grans mestres de la guitarra d’avui recorden a Pujol com el seu “Mestre de Vida”. Es comentarà aspectes poc coneguts de la seva vida, els seus projectes inèdits, també es debatrà entorn el mètode de la Escuela Razonada de la Guitarra, i compartirem idees de l’estètica musical de Pujol amb tot aquell guitarrista, músic o melòman, que desitgi conèixer aquest guitarrista que fa 130 any va néixer a La Granadella, un petit poble de Lleida.

Biografia

Guitarrista i musicòloga especialista en Emili Pujol, compagina la seva tasca d’investigadora i d’intèrpret. S’ha format sota el consell de mestres com Armando Marrosu i Carles Trepat. Estudià al Conservatori de Liceu amb Guillem Perez. Amplià els estudis al Màster de Musicologia de la UAB i posteriorment el Doctorat a la UB. Entre altres premis fou becada pel Màster Internacional de guitarra d’Alacant.