Barcelona
Vídeos
La carrera professional d’Àlex Garrobé es desenvolupa regularment en més de trenta països actuant en sales com el Concertgebouw d’Amsterdam, Radio France Auditorium de París, Auditorio Nacional (Madrid), Palau de la Música Catalana (Barcelona), Lutowslasky Auditorium (Varsòvia) i el Auditori del Segle XXI (Pequín).
Nascut a Barcelona en una família amb tradició musical, Àlex Garrobé es va graduar amb matrícula d’honor al Conservatori d’Alacant el 1988. El 1990, va obtenir la beca Alexander von Humboldt Foundation per poder continuar els seus estudis al Musikhochschule de Colònia amb Hubert Käppel. Algunes de les influències més importants per a ell van ser els professors José Tomás, William Watters, Carles Trepat i Josep Pons.
Va ser el guanyador del Concurs Nacional Espanyol Permanent organitzat per JJMM el 1988 i del Concurs Internacional de Guitarra Infanta Cristina el 1989, a més a més del premi del Concurs Internacional d’Almuñécar Andrés Segovia (1989) i de Palma de Mallorca (1987).
Col·labora freqüentment amb diferents orquestres, interpretant els principals concerts del repertori guitarrístic. Ha actuat com a solista amb formacions com l’Orquesta Sinfónica de Madrid, la Royal Oman Simphony Orchestra, la Wuttembergische Philarmonie, la Simfònica de Balears, la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, el Grup Instrumental Barcelona 216, l’Orquesta del Conservatorio Nacional de la Paz (Bolívia), la Orquestra Simfònica Nacional de Líban, la Tampere Chamber Orchestra (Finlàndia), la Lublin Simphony (Polònia), la Filarmonia das Beiras (Portugal) o l’Orquesta Sinfònica de Medellín (Colòmbia).
Ha realitzat sis enregistraments amb els segells Harmonia Mundi, Columna Música i Ópera Tres. El seu interès per la música actual l’ha portat a estrenar diversos concerts per a guitarra, com el Concert Mare Nostrum (1999) de Salvador Brotons, …di un soffio d’aura (2010) per a guitarra i orquestra d’Agustí Charles o el Concierto de Petrer (2014) de Simone Iannarelli. També li han dedicat les seves obres compositors com Manuel García Morante, Marco Smaili, Gerard Drozd o Stein Eide.
Doctor en Història de l’Art i Musicologia per la UAB, actualment és professor de guitarra i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat professor del Centro Superior de Música del País Vasco (Musikene) i del Conservatori Superior de les Illes Balears. És també convidat regularment a oferir màster classes i conferencies a diversos centres musicals d’Alemanya, Bolívia, Brasil, Colòmbia (Eafit), Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Finlàndia (Acadèmia Sibelius), França, Holanda, Itàlia, Japó, Mèxic, Noruega (Conservatori Nacional), Polònia, Portugal, Regne Unit (London Guildhall School), Suècia (Conservatori Reial d’Estocolm), Xile i Xina (Conservatori Nacional, Pequín).
