Vídeos
“…el tipus de músic que sembla haver desaparegut fa molt temps, Aniello Desiderio es guanya el públic amb entusiasme –com feien els grans virtuosos, Paganini, Regondi o Giuliani del segle XIX- a través d’impressionants canvis de registre, arpeggios acrobàtics i escales d’una extraordinària brillantor i elegància com un Ferrari.”
(Stuttgarter Zeitung).
Chick Corea va dir sobre ell: “De fet, em va deixar bocabadat”, i el Professor Ernst Fuchs li va dir: “En la teva interpretació hi ha una lluminositat i una profunditat que només he sentit en la música de Beethoven”; i el mestre Lorin Maazel va dir: “Ara ja conec el autèntic so de la guitarra”.
Nascut a Nàpols el 1971, Aniello Desiderio, quan tenia vuit anys va actuar davant del públic per primera vegada, tocant de manera tan excepcional que el crítics de música van començar a parlar sobre ell com un “infant prodigi”.
Va guanyar 18 primers premis internacionals, tant en competicions nacionals com en d’internacionals, i premis especials per a la millor interpretació de diferents tipus de música, incloent-hi: Concurs Internacional Guerrero (Madrid), Certamen Internacional Tàrrega (Benicàssim) i Concurs Internacional de l’Havana.
Ha tocat arreu del món: Europa, Àsia, Nord i Sud Amèrica, Estats Units, Indonèsia, per la majoria de festivals internacionals de guitarra i música i en alguns dels teatres més prestigiosos com: Alte Oper (Frankfurt), Tonhalle (Dusseldorf), Filarmonie (Munic), Konzerthouse (Viena), Augusteo & Delle Palme (Nàpols), Carnegie Hall (Nova York), Megaron (Atenes), Prinzregentertheater (Munic), Die Gloke (Bremen), Mercadante (Nàpols) i Radio France (París).
El 1999, la Televisió Alemanya BR/ARD va produir una pel·lícula musical i un retrat sobre Desiderio a Nàpols. Va ser emès més de deu vegades a Europa entre el 2000 i el 2003.
Al setembre de 1999, va rebre l’ “Artist in Residence Award 1999” de la Ràdio Alemanya DLF i del Musikfest Bremen juntament amb Gidon Kremer, el qual va rebre el “Großer Musikfest Preis”.
Va ser convidat al setantè aniversari de la Gala del Mestre Lorin Maazel per al canal de radio i televisió de Baviera.
Fou un dels artistes intèrprets d’un prestigiós espectacle del segon canal de televisió alemany ZDF, el qual va ser emès a gran part d’Europa.
Va gravar per Frame, Waku Music, Koch-Universal, i des del 2006 va enregistrar per la seva pròpia companyia Adoro Records.
El 2005 va esdevenir professor de guitarra a la Acadèmia Internacional de Música de Koblenz (Alemanya).
El 2009 va crear el seu últim projecte: “Aniello Desiderio’s Quartetto Furioso”, juntament amb Gennaro Desiderio al violí, Gaetano Desiderio al piano i Salvatore Minale a la bateria i percussió, gravant el programa Vivaldi 4 and 4 Piazzolla Seasons i va realitzar el CD d’aquest per al famós segell alemany Termidor, el qual té també artistes com Paquito D’Rivera i Sabine Mayer.
El 2010 Aniello va interpretar el Concierto Madrigal de Joaquín Rodrigo amb una llegenda de la guitarra clàssica com és Angel Romero.
Des del 2010 realitza màster-classes a l’Academia Internacional d’Estiu del Mozarteum a Salzburg.
John McLaughlin escollí Aniello per a la première a Europa del seu concert “Thieves and Poets”.
També és professor a la Universitat de Música de Cosenza (Itàlia).
“Res és impossible per a Aniello amb el seu instrument”, Classical Guitar Magazine
“És molt jove, però toca com un àngel”, Les Cahiers de la Guitare
“Aniello, gran triomfador”, Gramma Cuba
“El talent més brillant de la dècada“, Süddeutsche Zeitung
